La Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a l’Educació, assenyala en el seu article 1.1. que tots tenen dret a l’educació, especificant en el seu apartat 4. que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
La llei Orgànica 8/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu precisa en el seu article 5.1. que L’educació primària i l’educació secundària obligatòria constitueixen l’ensenyament bàsic. L’ensenyament bàsic comprendrà deu anys d’escolaritat iniciant-se als sis anys d’edat i estenent-se fins als setze.
L’atribució a l’Administració de la responsabilitat última en la garantia de l’efectivitat d’aquest Dret Fonamental a l’educació, durant el citat període escolar, troba el seu fonament legal bàsic en l’apartat 5 del citat article 27 de la Constitució, que estableix que els poders públics garanteixen el dret de tots a l’educació mitjançant una programació general d’ensenyament, amb participació efectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
En la primera interpretació d’aquests preceptes podria concloure’s que les responsabilitats de l’Administració en relació amb el problema de l’absentisme escolar acaben amb la garantia que tot alumne en edat d’escolarització obligatòria tindrà a la seua disposició un lloc escolar.
El problema de l’absentisme no se soluciona exclusivament garantint l’existència d’un lloc escolar per a cada alumne que ho demane, sinó que exigeix de l’Administració una acció positiva que va més enllà de la mera garantia d’un lloc escolar, i que inclou l’adopció de mesures efectives per a resoldre els problemes que estan en l’origen de la no assistència a classe de l’alumne.
Aquesta adopció de mesures positives per a garantir l’assistència efectiva de l’alumne a classe, encara que puga incloure’s dins de la genèrica obligació de l’Administració de garantir el dret de tots a l’educació que estableix l’article 27 de la Constitució, troba el seu més precís enquadrament en la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, Reguladora del Dret a l’Educació (LODE), que al seu Article 1.1 diu: “Tots els espanyols tenen dret a una educació bàsica que els permeta el desenvolupament de la seua pròpia personalitat i la realització d’una activitat útil a la societat. Esta educació serà obligatòria i gratuïta en el nivell d’educació general bàsica…”.
L’alumne absentista és un alumne que afronta el procés formatiu des d’una posició de desavantatge per un doble motiu: d’una banda sol estar unit a problemes de tipus social o familiar que incideixen fortament en l’alumne i per un altra la no assistència reiterada a classe comporta ineludiblement l’aparició de disfuncions educatives com la falta d’adaptació al grup-classe o el retard escolar. Ens trobem, davant del que es denomina un alumne amb “necessitats educatives especials”, la integració escolar del qual passa per l’adopció per part de l’Administració de mesures de caràcter compensatori que permeten salvar les condicions de desigualtat amb què afronta el fet educatiu.
En conseqüència, l’adopció de l’Administració de mesures de lluita contra l’absentisme escolar haurà de fer-se en el marc determinat per la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), ja en el Preàmbul diu: “Després d’haver aconseguit que tots els jòvens hagen estat escolaritzats fins als setze anys d’edat, l’objectiu consisteix ara a millorar els resultats generals i a reduir les encara elevades taxes de finalització d l’educació bàsica sense titulació i d’abandó primerenc dels estudis. Es tracta d’aconseguir que tots els ciutadans aconseguisquen el màxim desenvolupament possible de totes les seues capacitat, individuals i social, intel·lectuals, culturals i emocionals i és per això que necessiten rebre una educació de qualitat adaptada a les seus necessitats. Al mateix temps, se’ls hi ha de garantir una igualtat efectiva d’oportunitats, prestant els suports necessaris, tant a l’alumnat que ho requerisca com als centres en què estan escolaritzats”. L’Article 4 estableix que l’ensenyança bàsica és obligatòria i gratuïta per a totes les persones. Compren deu anys d’escolaritat i es desenvolupa, de forma regular, entre els sis i els setze anys d’edat. No obstant això, els alumnes tindran dret a romandre en règim ordinari cursant l’ensenyança bàsica fins als díhuit anys d’edat, complits l’any que finalitza el curs. Sense perjuí que al larg de l’ensenyança bàsica es garantisca una educació comuna per als alumnes, s’adoptarà l’atenció a la diversitat com a principi fonamental. Quant a la Cooperació entre Administracions, l’Article 8 estableix que les Administracions educatives i les Corporacions locals coordinaran les seues actuacions, cada una en l’àmbit de les seues competències, per a aconseguir una major eficàcia dels recursos destinats a l’educació i contribuir als fins establits en esta Llei.
DES DEL PUNT DE VISTA DE LA PROTECCIÓ DELS/LES MENORS:
La Convenció de Drets del Xiquet, aprovada per l’ONU el 20 de novembre de 1989 i ratificada per Espanya el 30 de novembre de 1990, per la qual els estats signants es comprometen a satisfer les necessitats bàsiques de la infància, proporcionant al xiquet atenció sanitària, educació, formació… O la Carta Europea dels Drets del Xiquet, que arreplega igualment el dret a l’educació com un dret fonamental de la infància.
La Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, que conté una referència explícita la problema de l’absentisme escolar en incloure en l’article 13, dins de les obligacions dels ciutadans en relació amb la protecció dels drets dels menors, la següent:
2. Qualsevol persona o autoritat que tinga coneixement que un menor no està escolaritzat o que no assisteix al centre escolar de forma habitual i sense justificació, durant el període obligatori, haurà de posar-ho en coneixement de les autoritats públiques competents, que adoptaran les mesures necessàries per a la seua escolarització.
El Codi Penal, Llei Orgànica 15/2003 de 25 de novembre, article 75, sanciona a qui deixa de complir els deures legals d’assistència inherents a la pàtria potestat, tutela, guarda o acolliment familiar, que inclou la nostra legislació civil entre estos, no sols els d’alimentació, vestit, habitació i assistència mèdica, sinó també els d’educació i instrucció del menor.
En l’àmbit autonòmic, la Llei 7/1994, de 5 de desembre de la Generalitat Valenciana de la Infància estableix la coordinació municipal i el pla d’accessibilitat municipal com un element essencial per al seguiment de l’absentisme escolar.
A aquest àmbit, també trobem el Decret 246/1991, de 23 de desembre, del Govern Valencià, sobre Drets i Deures del alumnes (DOGV núm. 1696, de 3 de gener de 1992), s’estableix tant el dret a l’escolarització com el deure a l’assistència, i preveu les acciones sancionadores i les garanties procedimentals consegüents en cas d’inassistència injustificada i reiterada. Article 19: “L’estudi constitueix el deure bàsic dels alumnes. Aquest deure s’estén a les obligacions següents: a) Assistir a classe i participar en les activitats; b) Respectar els horaris…”
DES DEL PUNT DE VISTA DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL:
La Llei Reguladora de les Bases de Règim Local (abril 1985), en el seu article 25. N., ofereix als Ajuntaments la possibilitat de participar en la programació de l’ensenyament i cooperar amb l’Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels Centres Docents Públics, intervindre en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància i el compliment de l’escolaritat obligatòria.La Ley Orgánica 8/1985, de 3 de Julio , reguladora del Derecho a la Educación, señala en su articulo 1.1. que todos tienen derecho a la educación, específicamente en el su apartado 4. que la enseñanza básica es obligatorio i gratuito.
La Ley Orgánica 8/1990, de 3 de Octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo precisa en su articulo 5.1. que La educación primaria y la educación secundaria obligatoria constituyen la enseñanza básica. La enseñanza básica comprenderá diez años de escolaridad iniciándose a los seis años de edad y extendiéndose hasta los dieciséis.
La atribución a la administración de la responsabilidad última en la garantía de la efectividad de este Derecho Fundamental a la educación, durante el citado período escolar, encuentra su fundamento legal básico en el apartado 5 del citado artículo 27 de la Constitución, que establece que los poderes públicos garantizan el derecho de todos a la educación mediante una programación general de enseñanza, con participación efectiva de todos los sectores afectados y la creación de centros docentes.
En la primera interpretación de estos preceptos podría concluirse que las responsabilidades de la Administración en relación con el problema del absentismo escolar acaban con la garantía de que todo alumno en edad de escolarización obligatoria tendrá a su disposición un lugar escolar.
El problema del absentismo no se soluciona exclusivamente garantizando la existencia de un lugar escolar para cada alumno que lo pida, sino que exija de la Administración una acción positiva que va más allá de la mera garantía de un sitio escolar, i que incluye la adopción de medidas efectivas para resolver los problemas que están en el origen de la no asistencia a clase del alumno.
Esta adopción de medidas positivas pera garantizar la asistencia efectiva del alumno a clase, aunque pueda incluirse dentro de la genérica obligación de la Administración de garantizar el derecho de todos a la educación que establece el artículo 27 de la Constitución, encuentra su más preciso encuadramiento en la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, Reguladora del Derecho a la Educación (LODE), que en su Artículo 1.1 dice: “Todos los españoles tienen derecho a una educación básica que les permita el desarrollo de su propia personalidad y la realización de una actividad útil a la sociedad. Esta educación será obligatoria y gratuita en el nivel de educación general básica…”.
El alumno absentista es un alumno que afronta el proceso formativo desde una posición de desventaja por un doble motivo: por una parte suele estar unido a problemas de tipo social o familiar que inciden fuertemente en el alumno y por otra parte la no asistencia continua a clase conlleva ineludiblemente la aparición de disfunciones educativas como la falta de adaptación al grupo-clase o el retraso escolar. Nos encontramos, delante de lo que se denormina un alumno con “necesidades educativas especiales”, la integración escolar del cual pasa por la adopción por parte de la Administración de medidas de carácter compensatorio que permiten salvar las condiciones de desigualdad con las que se enfrenta el hecho educativo.
Como consecuencia, la adopción de la Administración de medidas de lucha contra el absentismo escolar deberá hacerse en el marco determinado por la Ley Orgánica 2/2006,del 3 de mayo, de Educación (LOE), ya en el Preámbulo dice “Después de haber conseguido que todos los jóvenes hayan sido escolarizados hasta los dieciseis años de edad, el objetivo consiste ahora en mejorar los resultados generales y en reducir las aun elevadas tasas de finalización de la educación básica sin titulación y de abandono de los estudios. Se trata de conseguir que todos los ciudadanos consigan el máximo desarrollo posible de todas sus capacidades, individuales y sociales, intelectuales, culturales y emocionales y es por ello que necesitan recibir una educación de calidad adaptada a sus necesidades. Al mismo tiempo, se les debe garantizar una igualdad de oportunicades efectiva, facilitando el apoyo necesario, tanto al alumnado que lo requiera como a los centros en los que estan escolarizado”.
El Artículo 4 establece que la enseñanza básica es obligatoria y gratuita para todas las personas.Comprende diez años de escolaridad y se desarrolla, de forma regular, entre los seis y los dieciseis años de edad. No obstante, los alumnos tendran derecho a permanecer en régimen ordinario cursando enseñanza básica hasta los dieciocho años de edad, cumplidos el año que finaliza el curso. Sin perjuicio de que a lo largo de la enseñanza básica se garantice una educación comun para los alumnos, se adoptará la atención a la diversidad como a principio fundamental. En cuanto a la Cooperación entre Administraciones, el artículo 8 establece que las Administraciones educativas y las Corporaciones locales coordinaran sus actuaciones, cada una en el ámbito de sus competéncias, para conseguir una mayor eficácia de los recursos destinados a la educación y a contribuir a los fines establecidos en esta Ley.
DESDE EL PUNTO DE VISTA DE LA PROTECCIÓN DE LOS MENORES.
La Convención de los Derechos del Niño, aprobada por la ONU el 20 de noviembre de 1989 y ratificada por España el 30 de noviembre de 1990, por la que los estados señalados se comprometan a satisfacer las necesidades básicas de la infancia proporcionando al niño la atención sanitaria, educación, formación… O la Carta Europea de los Derechos del Niño, que recoge igualmente el derecho a la educación como un derecho fundamental de la infancia.
La Ley Orgánica 1/1996, del 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, que contiene una referencia explícita del problema de absentismo escolar al incluir en el artículo 13, dentro de las obligaciones de los ciudadanos en relación con la protección de los derechos de los menores, la siguiente:
2) Cualquier persona o autoridad que tenga conocimiento de que un menor no está escolarizado o que no asiste al centro escolar de forma habitual y sin justificación, durante el período obligatorio, deberá de ponerlo en conocimiento de las autoridades públicas competentes, que adoptaran las medidas necesarias para su escolarización.
El Código Penal, Ley Orgánica 1572003 del 25 de noviembre, artículo 75, sanciona a quien deja de cumplir los deberes legales de asistencia inherentes a la patria potestad, tutela, guarda o acogida familiar, que incluye nuestra legislación civil entre estos, no solo los de alimentación, ropa, habitación y asistencia médica, sino también los de educación e instrucción del menor.
En el ámbito autonómico, la Ley 7/1994, el 5 de diciembre, la Generalidad Valenciana de la Infancia establece la coordinación municipal y el plan de accesibilidad municipal como un elemento esencial para el seguimiento del absentismo escolar.
En este ámbito también encontramos el Decreto 39/2008, del 4 de abril del Consejo sobre la convivencia entre los centros docentes no universitarios mantenidos con fondos públicos y sobre los derechos y deberes del alumnado, padres, madres, tutores, tutoras, profesorado y personal de administración y servicios. En su artículo 52.D indica: “escolarizar a sus hijos o hijas. Los padres, madres, tutores o tutoras de los alumnos que, por acción o omisión no cumplan responsablemente los deberes que les corresponden respecto a la escolarización de sus hijos o hijas, es decir, que permitan el absentismo, la administración educativa, con un informe previo de la inspección educativa, comunicará a las instituciones publicas pertinentes los hechos, con el fin de que adopten las medidas oportunas para garantizar los derechos del alumno y la alumna contenidos en el cap.I del título II de este decreto”.
DESDE EL PUNTO DE VISTA DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL:
La Ley Reguladora de las Bases de Régimen Local (abril 1985), en su artículo 25.N., ofrece a los Ayuntamientos la posibilidad de participar en la programación de la enseñanza y cooperar con la Administración educativa con la creación, construcción y apoyo de los Centros Docentes Públicos, intervenir en sus órganos de gestión y participar en la vigilancia y el cumplimiento de la escolaridad obligatoria.